{"id":1103,"date":"2020-05-08T10:30:00","date_gmt":"2020-05-08T08:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/museusdesitges.wordpress.com\/?p=1103"},"modified":"2020-05-08T10:30:00","modified_gmt":"2020-05-08T08:30:00","slug":"la-unio-de-lart-i-la-ciencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/museusdesitges.cat\/blog\/2020\/05\/08\/la-unio-de-lart-i-la-ciencia\/","title":{"rendered":"La Uni\u00f3 de l\u2019Art i la Ci\u00e8ncia a la Col\u00b7lecci\u00f3 P\u00e9rez-Rosales"},"content":{"rendered":"\n

Al Museu de Maricel<\/a> trobem una pe\u00e7a molt especial dins la col\u00b7lecci\u00f3 del Dr. Jes\u00fas P\u00e9rez-Rosales<\/a>; es tracta d\u2019un fragment de retaule del segle XV dedicat a Sant Cosme i Sant Dami\u00e0<\/strong>, els sants patrons de metges, cirurgians, farmac\u00e8utics i barbers. En aquesta obra veiem la uni\u00f3 de l\u2019art i la ci\u00e8ncia, a m\u00e9s de la fe, ja que es tracta d\u2019una obra de car\u00e0cter cristi\u00e0. M\u00e9s enll\u00e0 del valor art\u00edstic, va tenir tamb\u00e9 un especial valor sentimental per al seu propietari, Jes\u00fas P\u00e9rez-Rosales.<\/p>\n\n\n\n

Sant Cosme i Sant Dami\u00e0 eren dos germans bessons d\u2019una fam\u00edlia cristiana de Cil\u00edcia, al sud-est d\u2019\u00c0sia Menor, del segle III dC. Es van traslladar a Egea (actual Ayas, Turquia) i all\u00e0 van estudiar medicina. La seva hist\u00f2ria s\u2019explica a la Llegenda \u00e0uria<\/em> de Jaume de Vor\u00e0gine<\/strong> (Iacopo da Varazze), el gran llibre de les hagiografies.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Sant Cosme i sant Dami\u00e0<\/em>
Val\u00e8ncia, segle XV
Pintura al tremp sobre taula
Museu de Maricel, Sitges. Col. Dr. Jes\u00fas P\u00e9rez-Rosales<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Gr\u00e0cies a la seva fe en D\u00e9u van poder fer miracles curatius i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, molts dels seus pacients es van convertir al cristianisme. Van patir les persecucions cristianes de l\u2019emperador Diocleci\u00e0 i van ser detinguts i torturats (crucificats, apedregats…), per\u00f2 un \u00e0ngel els salvava dels seus martiris fins que van ser decapitats. Tot i aix\u00f2, la llegenda diu que el seu gran miracle el van fer despr\u00e9s de morts<\/strong>. El diaca Justini\u00e0, que treballava en una bas\u00edlica constru\u00efda en honor dels Sants, patia una greu isqu\u00e8mia i resava per a la seva curaci\u00f3. <\/p>\n\n\n\n

Aleshores, Sant Cosme i Sant Dami\u00e0 se li aparegueren en somnis i van dur a terme un trasplantament de cama. Al mat\u00ed, el diaca va adonar-se que s\u2019havia curat i que la cama malalta era negra (li van trasplantar la d\u2019un et\u00edop mort recentment) i a la tomba del mort hi havia la seva cama malalta i al cad\u00e0ver n\u2019hi faltava una. Es creu que la gran popularitat dels sants era deguda a la gratu\u00eftat dels seus serveis, i aix\u00f2 va fer que atenguessin a un gran nombre de pobres.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Retrat del Dr. Jes\u00fas P\u00e9rez-Rosales<\/em>, de Francisco Ribera G\u00f3mez (1968)
Pintura a l’oli sobre tela
Museu de Maricel, Sitges. Col. Dr. Jes\u00fas P\u00e9rez-Rosales<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Com veiem, Sant Cosme i Sant Dami\u00e0 van ser grans metges i tamb\u00e9 grans persones, ja que exercien gratu\u00eftament. El Dr. Jes\u00fas P\u00e9rez-Rosales<\/strong> no feia el mateix, per\u00f2 si va col\u00b7laborar amb nombroses cl\u00edniques, privades i p\u00fabliques, a m\u00e9s de la seva feina com a director del Servei de Ginecologia de l\u2019Hospital del Sagrat Cor. La vocaci\u00f3 de metge li venia del seu avi patern, que tamb\u00e9 havia estat metge, tot i que P\u00e9rez-Rosales es va doctorar en ginecologia i obstetr\u00edcia. La seva carrera com a metge va ser fulgurant, i aix\u00f2 li va suposar diversos premis i condecoracions com la Creu Alfons X el Savi el 1956, l\u2019Encomana amb Placa del Ministre de Governaci\u00f3 el 1956, el Quadre d\u2019honor de metges d\u2019Espanya el 1973 i la placa de l\u2019Ordre Civil d\u2019Alfons X el Savi el 1974.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 no nom\u00e9s va fer grans contribucions a la medicina, tamb\u00e9 va ser un gran col\u00b7leccionista d\u2019art, es podria dir que un dels m\u00e9s importants de la Catalunya del segle XX. La seva passi\u00f3 per l\u2019art i pel col\u00b7leccionisme<\/strong> li venien de l\u2019adolesc\u00e8ncia, mentre estudiava batxillerat amb el pintor Manuel Urgell\u00e8s Trias, i se sap que l\u2019any 1936 ja havia format una important col\u00b7lecci\u00f3 que havia anat adquirint a trav\u00e9s de la fortuna familiar (fill de l\u2019\u00faltim alcalde espanyol de Manila, Filipines, amb un gran patrimoni) i de la pr\u00f2pia. Com a col\u00b7leccionista i filantrop, tamb\u00e9 va rebre diversos honors com la medalla de la Orden de San Gregorio Magno, el nomenament com a cavaller de la Orden de Alfonso XII el 1922 o la Medalla al M\u00e8rit Cultural de la Diputaci\u00f3 de Barcelona el 1968, entre d\u2019altres.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed veiem que en la figura del Dr. Jes\u00fas P\u00e9rez-Rosales s\u2019uneixen l\u2019art i la ci\u00e8ncia, igual que en el retaule de Sant Cosme i Sant Dami\u00e0 que ell va incorporar a la seva col\u00b7lecci\u00f3, no nom\u00e9s pel seu valor art\u00edstic i hist\u00f2ric sin\u00f3 tamb\u00e9 pel seu valor sentimental.<\/p>\n\n\n\n

Cr\u00e8dits fotogr\u00e0fics<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00a9 Arxiu Fotogr\u00e0fic del Consorci del Patrimoni de Sitges<\/p>\n\n\n\n

Bibliografia<\/u><\/strong><\/p>\n\n\n\n