‘Obres de Peter Stämpfli. Nova selecció del fons de la col·lecció’

Fes una visita guiada a la Fundació Stämpfli - Art Contemporani

Fes una visita virtual a la Fundació Stämpfli - Art Contemporani a través de la plataforma Catalonia Visit Museum

L’artista suís Pere Stämpfli i la seva muller catalana, Anna Maria, van fixar la seva residència a Sitges l’any 1970, que es va afegir a les de París i Berna. Des del primer dia, van participar en l’activitat veïnal de la localitat i van promoure activitats artístiques i festes culturals. Van rehabilitar un vell edifici en el carrer d’en Bosc, que es va convertir en un Espai Cultural i la seu del Grup d’Estudis Sitgetans. L’any 2004, l’Ajuntament va honorar Pere Stämpfli anomenant-lo fill adoptiu de la vila.

A principi del s. XXI, el matrimoni Stämpfli va decidir donar forma a una idea: dotar Sitges d’una col·lecció d’art contemporani oberta al públic. Van reunir una col·lecció feta exclusivament amb donacions d’artistes de prestigi internacional, amics i companys de professió. L’amistat i la generositat de molts artistes de diverses nacionalitats van fer possible una col·lecció sense parió al nostre país i que constitueix el fons de la Fundació Stämpfli - Art Contemporani.

La primera fase dels espais expositius es va fer en l’edifici de l’antic Mercat del Peix de la plaça de l’Ajuntament, on hi ha l’entrada a la Fundació. Reformat totalment, l’edifici va ser inaugurat el 2012. Consta de les sales 1, 2 i 3 on es mostra una selecció del fons i es fan exposicions temporals d’artistes que tenen obres en la Fundació. El projecte es va completar el mes de març de l’any 2019 amb la reforma d’un edifici veí connectat amb l’altre, on s’hi van afegir tres sales més, A, B i C, on de manera permanent, s’exposa una mostra antològica de Peter Stämpfli.

LA COL·LECCIÓ. LES SALES 1, 2 I 3

La col·lecció està formada per obres de la segona meitat del s. XX i principi del s. XXI. Consta d’un centenar d’obres i d’una trentena en dipòsit, de seixanta-cinc artistes de vint nacionalitats diferents. El fons creix cada any amb noves donacions. Una selecció d’aquest fons que varia cada temporada s’exposa en les sales 1, 2 i 3.

El nucli generador d’aquesta col·lecció està format per artistes del grup, no totalment homogeni, conegut com a Figuració Narrativa. Va sorgir l’any 1964, de l'exposició Mythologies quotidianes en el Museu d'Art Modern de París. El seus integrants compartien els objectius de recuperar una nova figuració que deixés enrere l’abstracció lírica i expressionista dels anys 50, en una època en que, entre la tensió de la Guerra Freda i l’optimisme materialista del consum massiu, es va imposar una nova cultura popular basada en llenguatges nous: la publicitat, la fotografia, el còmic, el grafisme, el cinema i la televisió.

D’aquell grup, la Fundació Stämpfli presenta artistes francesos, com Henri Cueco, Gérard Fromanger, Jacques Monory o Bernard Rancillac, l’espanyol Eduardo Arroyo, els italians Gianni Bertini i Antonio Recalcati, l’islandès Erró, els alemanys Peter Klasen i Jan Voss i l’argentí Antonio Seguí entre altres.

Un altre nucli molt important del fons prové d’artistes que, en la mateixa dècada, opten per una renovació de l’abstracció geomètrica i l’art cinètic o es van endinsar en el minimalisme, l’art conceptual i les neo-avantguardes.

PETER STÄMPFLI

La trajectòria artística de Peter Stämpfli es mostra en les Sales A, B i C. Nascut el 1937 a Deisswil (Suïssa), va fer estudis de pintura a Bienne i a Berna. El 1958, l’exposició Nova Pintura Americana a Basilea va presentar, per primera vegada a Europa, els artistes de l’expressionisme abstracte i de l’Escola de Nova York com Pollock, Kline o Rothko. L’impacte d’aquesta pintura el va fer decidir instal·lar-se a París el 1959, on l’escena artística encara estava dominada per l’abstracció quan ja els llenguatges de la cultura popular definien l’ambient de la vida diària en les grans ciutats occidentals. Era l’època de l’aparició del pop-art i els nous realismes en els escenaris de l’art contemporani a partir dels anys 60 i 70 del s. XX.

Des de 1960, Stämpfli va iniciar un camí personal que va partir dels objectes d’ús quotidià fins arribar al pneumàtic d’automòbil i el dibuix geomètric de la seva superfície. Aquesta evolució va desembocar en una personal concepció de l’abstracció geomètrica.

Stämpfli té un sòlid prestigi confirmat en innumerables exposicions i en la presència en importants museus del món, tant europeus com americans i asiàtics. Se li han dedicat exposicions retrospectives al Centre Pompidou, al Jeu de Paume i al Grand Palais, a més de ser exposat freqüentment a la FIAC. Ha representat Suïssa a les Biennal de Venècia i de Sao Paolo. Des de 1959 fins avui ha fet més de seixanta exposicions individuals i ha participat en prop de cinc-centes exposicions col·lectives en tots els continents.

SALA A

1963-1970

ELS ANYS 60: POP-ART i FIGURACIÓ. L’OBJECTE i EL GEST QUOTIDIÀ

Durant la dècada dels anys 60, en una societat definida pel consum massiu, Peter Stämpfli va posar el focus en els objectes i els gestos de la vida quotidiana utilitzant els grans formats i el llenguatge de la publicitat.

Les imatges es van allunyar radicalment de les emocions íntimes i del lirisme de l’abstracció de l’època. La mà de l’artista, la pinzellada i la textura van esdevenir imperceptibles. El fons monocrom, predominantment blanc, va aïllar i immobilitzar la força cromàtica d’unes imatges inspirades en la fotografia publicitària.

El propi Stämpfli explicava la intenció: “elaborar un diccionari d’objectes i de gestos quotidians”; abstreure’ls de la banalitat de la vida diària traslladant-los al taller de l’artista i representant-los amb la tècnica de la gran tradició: la pintura a l’oli.

Era un treball indiferent als debats sobre la modernitat en la segona meitat del s. XX que enfrontaven binomis excloents:  alta cultura contra cultura popular, les belles arts confrontades a la temàtica de la vida quotidiana i l’abstracció oposada a la representació.

Wildcat nº2 (1970) i el seu precedent, Wildcat nº1 (1967), assenyalen el moment en què Stämpfli va posar punt final a la seva primera època. 

SALA B

1970-1990

DE LA RODA AL PNEUMÀTIC. EL RELLEU I L’EMPREMTA

La mirada, primer dirigida a l’automòbil, es va centrar en la roda i més tard en el pneumàtic i el seu relleu. En les dues dècades següents, el treball d’Stämpfli queda definit pels grans formats, per l’austeritat del negre i el gris i per la monumentalitat d’algunes obres.

En són exemple les dues grans obres Polyester Cord (1970) i Cavallino (1972), muntats sobre bastiments amb la forma de la imatge. En la sala anterior, Rouge Baiser, havia sigut un precedent d’aquesta tècnica de muntatge que, a mig camí de la pintura mural i la de cavallet, avança lleugerament les obres cap a l’espai de l’espectador.

Aviat les referències explícites al pneumàtic o a qualsevol indici de figuració desapareixen. A la sala s’exposen alguns exemples d’obres en les quals uns signes elementals, unitats simples quasi unicel·lulars, s’ordenen en estructures que segueixen el ritme i la lògica de la repetició. Són ja imatges abstractes directament emparentades amb el minimalisme i el constructivisme.

En aquells anys, Stämpfli s’expandeix en diverses direccions: vers l’escultura, el dibuix al carbó i a la mina de plom sobre paper, el cinema i els relleus monumentals en espais públics. Dues petites maquetes murals ho mostren: una empremta de pneumàtic de trenta metres de llarg feta en el departament francès de la vall del Marne i una obra de vuit metres d’alçada encarregada el 1990 pel Museu de les Comunicacions de Berna.

SALA C

DE 1990 FINS AVUI

COLOR I ABSTRACCIÓ

A partir de 1990, la temàtica derivada del pneumàtic canvia radicalment. La rigorosa geometria de les formes és definida per camps de color vibrant: vermells, taronges, grocs, negres, blaus. 

La vivesa cromàtica sembla el resultat inevitable de la lògica i meditada evolució de l’artista, que posa al seu servei totes les tècniques, des de la pintura a l’oli i acrílica a l’aquarel·la i el pastel.

El ritme de línies, formes i colors fan oblidar que l’estructura interna de cada obra deriva de fragments o detalls del pneumàtic, engrandits i estilitzats. La referència al món de la representació s’ha esborrat definitivament.

Les obres exposades

Sala 1

Eduardo Arroyo

Saint Bernard Tonnelet

1965

95 x 79 cm / 37,4 x 31,1 in.

Oli sobre tela

Gianni Bertini

Ruines de Thèbes

2004-2005

190 x 120 cm / 74,8 x 47,2 in.

Mec-art

Henri Cueco

Chiens courants

1993

140 x 162 cm / 55,1 x 63,7 in.

Acrílic sobre tela

Erró Gudmundur

Coup de vent

2000

151 x 99 cm / 59,4 x 38,9 in.

Oli sobre tela

Gérard Fromanger

Sens dessus dessous, tête à tête, rouge, jaune, bleu

2008

200 x 150 cm / 78,7 x 59,0 in.

Acrílic sobre tela

Peter Klasen

The Beauty and the Dummy

2008

97 x 146 cm / 38,1 x 57,4 in.

Acrílic sobre tela i neó

Jacques Monory

Ang. N° 5, ref. 991

1997

250 x 390 cm / 98,4 x 153,5 in.

Oli sobre tela i contraxapat

Bernard Rancillac

La Roue de la connaissance

1985

195 x 130 cm / 76,7 x 51,1 in.

Acrílic, contraxapat, roda de bicicleta i objectes

Antonio Recalcati

Figure d'homme

2008

100 x 91 cm / 39,3 x 35,8 in.

Oli sobre tela

Antonio Seguí

Las rubias en el sol

2006

110 x 220 cm / 43,3 x 86,6 in.

Acrílic sobre tela

Peter Stämpfli

Town & Country n° 2

1972

351 x 215 cm / 138,1 x 84,6 in.

Oli sobre tela sobre bastidor tallat

Sala 2

Pierre Buraglio

D'après… Auguste Radier (Le Grand Pin parasol)

2003

184 x 177,5 cm / 72,4 x 69,8 in.

Oli sobre contraxapat

Daniel Dezeuze

Charnières du temps

1997

170 x 102 cm / 66,9 x 40,1 in.

Pintura gliceroftàlica sobre fusta

Peter Knapp

Porte de Sansa

1987

220 x 132 cm / 86,6 x 51,9 in.

Foto cibachrome

Piotr Kowalski

New York

1997

108 x 148 cm / 42,5 x 58,2 in.

Fotografia sobre tela endurida

Jean Le Gac

Fragment 13

1990

116 x 163 cm / 45,6 x 64,1 in.

Tècnica mixta sobre tela, foto i 11 manuscrits

Jean-Luc Parant

Bibliothèques idéales

2008

67 x 125 x 20 cm / 26,3 x 49,2 x 7,8 in.

Cera sobre fusta i paper muntat sobre fusta

Pavlos

Chaussettes

1969

153 x 112 x 5 cm / 60,2 x 44,0 x 1,9 in.

Paper de cartell i plexiglàs

Jean Pierre Raynaud

Sans titre

1966

23 x 65 x 45 cm / 9,0 x 25,5 x 17,7 in.

Muntatge: panolac, fusta, metall, test, ciment, residus, pintura

Jean-Michel Sanejouand

Ensemble

1988

195 x 130 cm / 76,7 x 51,1 in.

Acrílic sobre tela

Michel Tyszblat

Ebrar

1974

89 x 116 cm / 35,0 x 45,6 in.

Poliuretà sobre tela

Claude Viallat

Sans titre n° 301

2007

212 x 65 cm / 83,4 x 25,5 in.

Acrílic sobre cortina

Jan Voss

Verwandlung

2000

162 x 130 cm / 63,7 x 51,1 in.

Oli sobre tela

Joel-Peter Witkin

Visitation, Paris / New Mexico (diptique)

2004

27,1 x 27,5 cm / 10,6 x 10,8 in.

Impressió argèntica

Sala 3

Pol Bury

Volume figé MNC 218

1993

24 x 35 x 35 cm / 9,4 x 13,7 x 13,7 in.

Coure

Carlos Cruz-Diez

Jaune additif Denise "A"

2007

180 x 80 cm / 70,8 x 31,4 in.

Cromografia

Horacio Garcia-Rossi

Couleur lumière n°10

1987

100 x 100 cm / 39,3 x 39,3 in.

Acrílic sobre tela

Bernard Moninot

la, la, la

1994-2005

45 x 134,5 x 9,5 cm / 17,7 x 52,9 x 3,7 in.

Serigrafia sobre vidre i diapasó de cristall

Olivier Mosset

Hot Cake

1988-2007

210 x 200 cm / 82,6 x 78,7 in.

Acrílic sobre tela

Sato Satoru

Construction et conception

1992

200 x 145 cm / 78,7 x 57,0 in.

Acrílic sobre tela i fusta

Vassilakis Takis

Sans titre

2010

88 x 82 x 35 cm / 34,6 x 32,2 x 13,7 in.

Ferro

Luis Tomasello

Atmosphère chromoplastique N° 992

2011

62,5 x 62,5 x 10 cm / 24,6 x 24,6 x 3,9 in.

Acrílic sobre fusta

Niele Toroni

Empreinte de pinceau n° 50 à intervalles de 30 cm

1994

79,8 x 51,7 cm / 31,4 x 20,3 in.

Acrílic sobre foto

Michael Warren

Stele X

1995

193,5 x 31 x 25,5 cm / 76,1 x 12,2 x 10,0 in.

Fusta, ELM 

Peter Stämpfli

Sala A

Autoportrait au raglan

1963

160 x 117 cm / 62,9 x 46,0 in.

Oli sobre tela

Pot-au-feu

1963

135 x 155 cm / 53,1 x 61,0 in.

Oli sobre tela

Ma voiture

1963

126 x 170 cm / 49,6 x 66,9 in.

Oli sobre tela

Moka

1964

128 x 187 cm / 50,3 x 73,6 in.

Oli sobre tela

Le Quotidien

1964

120 x 190 cm / 47,2 x 74,8 in.

Oli sobre tela

Tomate

1964

134 x 138 cm / 52,7 x 54,3 in.

Oli sobre tela

Rouge baiser

1966-2002

93 x 242 cm / 36,6 x 95,2 in.

Oli sobre tela sobre panell tallat

Wildcat n° 2

1970

213 x 162 cm / 83,8 x 63,7 in.

Oli sobre tela

Sala B

Polyester Cord

1970

195 x 600 cm / 76,7 x 236,2 in.

Oli sobre tela sobre bastidor tallat

Cavallino

1972

295 x 535 cm / 116,1 x 210,6 in.

Oli sobre tela sobre bastidor tallat

Blizzard

1973

104 x 202 cm / 40,9 x 79,5 in.

Llapis sobre paper

195 VR 14

1975

253 x 280 cm / 99,6 x 110,2 in.

Oli sobre tela

M + S Contact

1977

119 x 96 cm / 46,8 x 37,7 in.

Llapis sobre paper

Empreinte de pneu S 155 (maquette)

1985

39,5 x 83 x 6,5 cm / 15,5 x 32,6 x 2,5 in.

Resina de polièster

Communication, maquette du relief mural pour le Musée des Communications, Berne

1990

40,5 x 32,5 x 8 cm / 15,9 x 12,7 x 3,1 in.

Resina de polièster

Fusain n° 2 Sans titre

1994

75,5 x 105 cm / 29,7 x 41,3 in.

Carbó sobre paper

Fusain n° 4 Sans titre

1994

75 x 105,5 cm / 29,5 x 41,5 in.

Carbó sobre paper

9 HDT 219

1997

83 x 140 x 10 cm / 32,6 x 55,1 x 3,9 in.

Resina de polièster (marró)

9 HDT 219

1997

83 x 140 x 10 cm / 32,6 x 55,1 x 3,9 in.

Resina de polièster (blanc)

Sans titre n° 10

2007

102 x 153,5 cm / 40,1 x 60,4 in.

Carbó sobre paper

Sans titre n° 12

2007

102 x 153,5 cm / 40,1 x 60,4 in.

Carbó sobre paper

Sala C

Sabro n° 2

1989-1991

249 x 456 cm / 98,0 x 179,5 in.

Oli sobre tela

Aquarelle n° 75 Sans titre

1991

102,5 x 153 cm / 40,3 x 60,2 in.

Aquarel·la sobre paper

Zentua

1995

160 x 194 cm / 62,9 x 76,3 in.

Oli sobre tela

Listor

1995

179 x 171 cm / 70,4 x 67,3 in.

Oli sobre tela

Irvan

1995

187 x 283 cm / 73,6 x 111,4 in.

Oli sobre tela

Pastel n° 31 Sans titre

1996

102,5 x 153 cm / 40,3 x 60,2 in.

Pastel sobre paper

Kristal 4

2000

245 x 245 cm / 96,4 x 96,4 in.

Pintura acrílica sobre tela

TS 760

2002

245 x 245 cm / 96,4 x 96,4 in.

Pintura acrílica sobre tela