Peça del Mes | Agost 2018 | ‘El Ball de Gitanes de Sitges’

Obra: El Ball de Gitanes de Sitges.

Data i lloc: 1940, a Sitges.

Tècnica: Fotografia en blanc i negre.

Mides: 19,3 x 24,9 centímetres.

Col·lecció: Arxiu Històric Municipal de Sitges. Col·lecció Josep Mates i Puig.

Descripció i context històric:
El Ball de Gitanes de Sitges és una representació que es composa de dues parts: la primera, parlada en vers, i la segona, ballada al voltant d’un pal amb vuit cintes que es trenen i es destrenen, mentre els gitanos galantegen les gitanes. El ball es representa a la Festa Major de Sant Bertomeu i Santa Tecla i també acompanya els seguicis executant la part ballada. Actualment a Sitges hi ha dues colles: les Gitanes de la Vila i les Gitanes de l’Agrupació de Balls Populars. Esporàdicament, també es representa en altres esdeveniments de la Vila i en d’altres indrets. 

Els orígens del ball cal buscar-los a les festes de plantació de l’arbre de maig, de tradició agrícola, on es feien jocs i danses al voltant d’un pal guarnit amb flors; se celebra a moltes parts del món i ha anat evolucionant de forma diferent segons la zona geogràfica. A Sitges l’hem assumit, com a la Vegueria del Penedès i Baix Camp de Tarragona, com un ball parlat al voltant d’un pal lleuger que pot aguantar una sola persona i que permet ballar en moviment, amb la particularitat que els versos són un text fixe que es repeteix any rere any. El primer document oficial on hi ha constància de la representació del ball a Sitges data de la Festa Major de 1853. Si bé la documentació no és tan precisa, fa pensar que ja havien actuat a la Festa de la Mare de Déu del Vinyet l’any 1847. Des d’aquestes dates, tenim referències de què la presència del ball a Sitges ha estat intermitent fins al 1925.

Entre 1940 i 1943 va haver una colla local que estava formada, igual que les anteriors, exclusivament per homes. L’any 1977, la jove d’un ballador de la colla de mitjan dels anys quaranta, proposa a la comissió de festes la recuperació del ball, executat per dones en els papers femenins. En aquell temps encara no hi havia cap ball integrat principalment per dones. La proposta s’acceptà i la colla surt per Santa Tecla. A més del ball, s’adapten coreografies per a les cercaviles amb músiques tradicionals de gralles. L’any 1979 debuta la Colla de Gitanes de l’Agrupació de Balls Populars que recupera estrictament la coreografia, tant per al ball parlat com per als seguicis i el vestuari, a l’estil del que s’havia portat fins al 1943, afegint-hi els galerons. Des del 1977, hi ha hagut continuïtat en la presència de les gitanes a les Festes Majors. 

El pal. És l’element indispensable sense el que no es podria ballar. Es tracta d’una fusta amb una alçada aproximada de tres metres i una amplada que es pugui subjectar còmodament amb les dues mans. Al capdamunt, porta un test de fusta curull de clavells vermells que, alhora, són la base d’una fusta plana amb motius ornamentals. Sota aquesta base floral, pengen vuit cintes d’uns cinc metres, que durant el ball es trenaran i destrenaran. 

La indumentària està basada en la que s’havia portat fins a l’any 1943, amb algunes variacions i respectant la dels balls blancs de Sitges. Les Gitanes: camisa blanca, enagos i mitges blanques; al damunt, mocador espatller creuat al pit i de colors alegres, i faldilla blanca per sobre del turmell; als baixos, porten cosides cintes i flors de roba fetes de colors vius, davantal curt vermell, i al cap un barret cònic blanc guarnit amb flors i cintes de l’estil de la faldilla i un clavell vermell subjectat a la orella esquerra. El calçat són les espardenyes sitgetanes blaves i vermelles, amb el creuat blau a la dreta i el vermell a l’esquerra. Els Gitanos: camisa, pantalons i mitjons blancs; a sobre, mocador amb el mateix criteri que les gitanes, faldilleta igual que la d’altres balls blancs, vermella i ribetejada amb doble viu de beta blanca i faixa negra; a cada turmell, un camal vermell que arribi sota el genoll amb picarols grans; al cap, mocador blanc lligat i barret de feltre. Tots els balladors porten un parell de castanyoles. A la colla de la Vila hi ha petites variacions: no s’utilitza barret ni enagos ni clavell, el mocador es fosc amb flors i les espardenyes són de beta vermella. 

El ball s’acompanya amb la música de gralles i tabals, que toquen cinc tonades: entrada, valset, jota, bolangera i galerons. Els personatges són vuit gitanes, un gitano gros, un estaquirot i quatre galerons. La coreografia del ball es la següent (amb cursiva s’indica la tonada musical que acompanya): A la part dels parlaments, les vuit gitanes surten en dos files que es creuen i saluden (entrada). El gitano gros dóna la benvinguda a la festa i presenta les gitanes. Tot seguit, cada fila fa una volta (entrada) i la primera gitana queda col·locada davant el gitano gros, explica les seves habilitats per viure de la rampinya i el gitano l’aconsella. Aquest moviment es repeteix vuit cops fins que totes les gitanes han recitat el seu vers. Quan han acabat, el gitano gros presenta l’estaquirot, que es col·loca al mig de les gitanes i fa la presentació del pal i les cintes que des del principi del ball, aguantava al fons de l’escenari. 

A la part ballada, les gitanes recullen cadascuna una cinta (valset) i comencen a ballar de manera que es va formant un cordó al voltant del pal, de dalt a baix, mentre els galerons dansen al voltant de les gitanes (jota). Després del cordó, i mentre els gitanos animen les gitanes, aquestes creuen les cintes en forma de trenilla (bolangera) i es repeteixen els moviments per fer cordó fins que el pal queda trenat amb cordó, trenilla i cordó. En aquest moment, les gitanes es col·loquen al voltant del pal, d’esquena a l’estaquirot, i el gitanos en trien una per galantejar-la (galerons); aquest moviment es repeteix dos cops. En acabar, els galerons es fan el creuament per desfer el cordó i la trenilla en sentit invers a l’executat per fer-los. Finalment, les gitanes llencen la cinta a l’aire i ballen formant una fila en diagonal juntament amb el gitano gros i els galerons, que tenen per centre l’estaquirot subjectant el pal (entrada), saluden i acaben el ball. 

Si bé la descripció del ball és com s’explica, el número de versos que consten a l’arxiu són onze: Bamba, Jana, Fesola, Berruga, Fragata, Estrella, Refaca, Badall, Mulata, Carabassa i Prusiana. Algun cop s’han fet coreografies dels parlaments adaptades per recitar-los tots, però el ball es continua amb vuit gitanes. Actualment, a Sitges hi ha dos colles infantils que fan el ball parlat a la mostra de Santa Tecla i participen a la matinal infantil el dia 23 de setembre. 

Josep Maria Esteban i Pérez