'Palau abandonat / Interior del Palau de Víznar', de Santiago Rusiñol


Obres: Palau abandonat / Interior del Palau de Víznar, de Santiago Rusiñol (1861-1931)
Data: 1898
Tècnica: Oli sobre tela
Mides: 75 x 100 cm / 124 x 118 cm
Col·lecció: Col·lecció Santiago Rusiñol. Museu Cau Ferrat, núms. d'inventari: 30.265 i 30.783

Descripció i context històric:

Els quadres del cicle de Víznar

Santiago Rusiñol va emprendre el seu tercer viatge a Granada el desembre de 1897, acompanyat per Genís Muntaner (1851-1917) i pel pintor Ramon Pitxot (1870-1925). Arribà a Granada els darrers dies de l’any, i hi va romandre fins el 13 de maig de 1898.

L’estat de salut de l’artista es trobava en franca davallada per causa de la morfina amb què Rusiñol calmava el dolor, causat pel que ell creia reuma quan en realitat es tractava d’una necrosi renal. Però malgrat les seves condicions físiques, Rusiñol dedicava tots els esforços a dues causes principals: l’aixecament del Monument al Greco, del que l’agost d’aquell any s’havia posat la primera pedra al Passeig de la Ribera de Sitges, i la preparació d’una exposició sobre jardins que volia presentar a París. Aquest segon propòsit tenia molt a veure amb l’excel·lent acollida que havien rebut els quadres pintats en l’anterior campanya granadina de 1895-1896. A més, corregia proves i s’ocupava de l’edició de L’alegria que passa (1898), que havia enllestit abans de marxar de Sitges. Els precedents de la bona acollida que havien gaudit Oracions (1897) i Fulls de la vida (1897) el situaven com a capdavanter del simbolisme literari, màxima expressió de la innovació literària del moment tant a Catalunya com en el context de les lletres hispàniques, i així era reconegut com a tal.
 
La temàtica de jardins que Rusiñol va iniciar la tardor de 1895 als jardins de l’Alhambra i del Generalife havia suposat un canvi radical en l’estètica del pintor, ja llavors abocada obertament vers el simbolisme. Totes dues campanyes, la de 1895 i la de 1898 van configurar el Rusiñol més arquetípicament simbolista, tant pel que fa al llenguatge plàstic com al literari. Pel que fa a la pintura de 1898, Rusiñol va treballar intensament, de manera que en retornar a Sitges portava “veintidos cuadros radiantes de luz, hermosos de perspectiva, perfectamente sentidos y de muy buen dibujo”, a més d’un bon plec de dibuixos i de pàgines escrites. El 1898 el simbolisme rusiñolià va arribar al seu punt àlgid i es perllongà amb més o menys intensitat fins la publicació de l’àlbum Jardins d’Espanya (1903), que constitueix el cant del cigne i l’adéu de Rusiñol a l’estètica simbolista.
 
“Fa quatre dies que som a Víznar, un poble que no busquis al mapa i que és a dues hores de Granada. Hi ha un palacio abandonat amb uns jardins molt bonics que serviran per augmentar la col·lecció dels que pinto...” escrivia Rusiñol a Miquel Utrillo el 15 de març de 1898. El conjunt d’obres pintades a Víznar el març de 1898 és format per un total de cinc quadres que representen dos interiors i tres exteriors del Palau de Víznar i constitueix un cicle específic d’entre les obres que van configurar la prolífica campanya granadina del 98.
 
Va ser el pintor granadí José Ruiz de Almodóvar (1867-1942) qui va acompanyar Rusiñol a Víznar, juntament amb el llavors jove Mariano Bertuchi Nieto (1884-1955). Tots plegats van habitar les dependències del palau i pintaren a pler els mateixos indrets, de manera que, quan temps més tard els granadins van exposar les seves obres, la crítica va remarcar-hi la influència simbolista de Rusiñol.
 
A les obres de Víznar, Rusiñol hi va abocar tota la malenconia, el sentiment de calma i solitud, d’abandonament i de somni que ell mateix sentia per aquelles dates. A Víznar hi va trobar l’estat ideal per a la inspiració, el treball, el repòs, la reflexió, el neguit. La impressió que tant les estances del palau com el jardí, la seva decoració, la vegetació i la llum canviant amb el pas de les hores i dels dies van causar en l’esperit de l’artista es van traduir en la visió intimista i subjectiva que manifestava el seu estat d’ànim. El resultat és el d’un conjunt hermètic, compacte, de cinc obres impregnades de la visió rusiñoliana de la vida i dels éssers, simbolitzada en la soledat i la quietud de les sales del palau i dels jardins que l’envolten. Quietud, recolliment i soledat és el que desprenen els dos quadres que Rusiñol va guardar per a ell com a record de Víznar, el Palau abandonat i l'Interior que figuren a les parets del Cau Ferrat. Són dos quadres que comparteixen amb els tres restants el caire d’intimisme poètic que caracteritza la totalitat de l’obra realitzada a Víznar, a les envistes de la primavera de 1898.
 
El cicle de Víznar té el seu exacte correlat literari en l’obra de teatre El jardí abandonat, que Rusiñol va iniciar per aquells mateixos dies i que va llegir per primera vegada a la seu de l’Agrupació Catalanista de Sitges el juliol de 1899. Quan va ser publicada l’any següent, acompanyat de la música de Joan Gay, el ressò obtingut tant a Catalunya com a Granada, posava de manifest l’estreta relació entre els quadres pintats a Víznar i l’obra dramàtica. Miquel Utrillo va descriure “la compenetració de l’obra literària i pictòrica d’en Rusiñol” des de les pàgines de Pèl & Ploma, il·lustrades amb profusió amb les imatges dels quadres de Víznar. Amb el seu agut esperit crític, Utrillo desvetllava que l’obra literària de El jardí abandonat era l’ànima d’aquests jardins.

Primeres edicions

Rusiñol, Santiago. El jardí abandonat, quadre poemàtic en un acte. Decorat amb música per Joan Gay. Barcelona: Tipografia L’Avenç, de Massó, Casas, Capo & Cia, 1900.
Rusiñol, Santiago. Jardins d’Espanya, Barcelona: Fot.Thomas, 1903. Reproducció de la làmina corresponent a Palau abandonat.
Exposicions (selecció)

Salón de El Defensor de Granada, los días 13, 14 y 15 de mayo de 1898: Interior (titulat Interior desierto. Palacio de Víznar), i Palau abandonat (titulat Patio abandonado. Palacio de Víznar)

Salon L’Art Nouveau. Paris, 1899

Sala Parés. Barcelona, 1900

Cinquantenari de la mort de Santiago Rusiñol. Aranjuez, Girona i Barcelona, 1981

Cinquantenari de la mort de Santiago Rusiñol. Sitges, 1981

Santiago Rusiñol (1861-1931). Museu Nacional d’Art de Catalunya. Madrid: Fundación Mapfre, 1997

Els jardins de l’ànima de Santiago Rusiñol. Sabadell, Salamanca, Palma de Mallorca i Girona, 1999

Santiago Rusiñol en Granada. La visión simbolista. Museo Casa de los Tiros. Granada, noviembre 2001
Bibliografia sumària:

Casacuberta, Margarida. Santiago Rusiñol: vida, literatura i mite. Barcelona: Curial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997. (Textos i estudis de cultura catalana; 56)

Casacuberta, Margarida. Santiago Rusiñol i el teatre per dins. Barcelona: Institut del Teatre, 1999. (Monografies de teatre; 37)

Coll i Mirabent, Isabel. S.Rusiñol. Sabadell: Ausa, 1992. (Monografies Ars-Ausa)

Laplana, Josep de C. Santiago Rusiñol. El pintor, l'home. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995. (Biblioteca Abat Oliba; 151)

Panyella, Vinyet. “Estimat senyor Domingo. Cartes de Santiago Rusiñol a Miquel Utrillo 1896-1899”. Cartipàs. Quaderns literaris penedesencs. Tardor 1981, núm.5: 7-26.

Panyella, Vinyet. “Dels jardins de l’Alhambra al jardí abandonat”. Els jardins de l’ànima de Santiago Rusiñol. Girona: Fundació Caixa de Girona, 1999: 39-48.

Panyella 2000. Panyella, Vinyet. Paisatges i escenaris de Santiago Rusiñol (Sitges, París, Granada). Barcelona: Publicacions de l’Abadía de Montserrat: Curial, 2000. (Textos i estudis de cultura catalana; 75)

Panyella, Vinyet. Santiago Rusiñol, el caminant de la terra. Barcelona: Ed. 62, 2003. (Biografies i memòries; 51)

Pèl & Ploma, núm.45 (7.IV.1900)

Sanchez Rodrigo, Lourdes. Oracions a la natura. La prosa poètica de Santiago Rusiñol. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 1992. (Estudis Sitgetans; 21)

Santiago Rusiñol en Granada. La visión simbolista. Granada: Museo Casa de los Tiros, 2001
Autoria de la fitxa: Vinyet Panyella i Balcells