La Peça del Mes | Maig 2015 | ‘Parella de mobles escriptori’

Obra: Parella d’arquilles

Data: Segle XVI

Lloc: Mallorca

Autor: Desconegut

Tècnica: Caoba, palissandre i pi ebenitzats, vidre pintat, conxa de tortuga sobre pa d’or, llautó fos. Pi i fusta de ribera als interiors, estructura i suports. Ferro forjat als panys

Mides: 197 x 145,2 x 40,2 cm // 199 x 146,5 x 44 cm

Col·lecció: Can Falç, Sitges

Parella d’escriptoris, del model d’arquilla, decorats amb vidres pintats a l’oli en una estructura de fusta ebenitzada, que contrasta amb el vermell del carei i les aplicacions de llautó. 

Nàpols és el principal productor d’arquilles amb pintures sobre vidre. Realitzava exemplars de grans dimensions amb abundant presència de carei i bona qualitat tècnica. La temàtica de les pintures solia ser mitològica, encara que en ocasions representa paisatges.

Aquesta parella d’arquilles, encara que inqüestionablement mostra la influència dels exemplars d’aquell port de la Corona espanyola, és una producció mallorquina a jutjar per la temàtica hagiogràfica, l’alta proporció de la balustrada que els corona, la qualitat de la fosa dels llautons, la poca presència de carei i el tipus de cues d’oronella dels calaixos.

La distribució dels calaixos també segueix les pautes de Nàpols. Són tres carrers, el central amb la portada flanquejada per columnes i sota una petita balustrada de llautó.5 Cada calaix es decora amb dos vidres, entre motllures arrissades, que representen sants amb el nom identificatiu en llatí. Estan trets de gravats en una tècnica que implica pintar pel revers del vidre per tal d’aprofitar la seva brillantor com a acabat final.6 Sota la imitació de banús s’han fet servir diverses fustes, entre elles la caoba al frontis i el palissandre als laterals. Creiem que l’ús de fustes nobles sota el negre no és fortuït o causat per una intervenció d’època posterior, sinó que aquestes fustes dures i llustroses ajudaven a crear un negre polit que volia imitar el banús.

A l’obrir la porta es descobreixen  el que semblen tres calaixos iguals amb dos vidres cadascú, però en realitat, la fila superior està ocupada per una parella separada per un tempanell extraïble, que dóna accés a un calaix secret. És lògic que les arquilles incorporin amagatalls, així com que els calaixos tanquin amb clau, ja que en elles es guardaven papers, diners i objectes de valor. 

Està documentada l’entrada a Mallorca d’arquilles napolitanes. No és, per tant, sorprenent que també a l’illa es construïssin exemplars que competien en un mercat dirigit a les classes benestants. Igualment, era possible la col·locació de vidres importats en arquilles construïdes a Mallorca. Exemplars napolitans i també mallorquins arribaven igualment a Barcelona, formant part d’un intens comerç entre ports mediterranis. La documentació revela la seva presència a Barcelona, com ara en un inventari de 1685, que descriu: “dues arquilles amb sos bofetillos negres d’eben guarnides amb payssos  i vidres amb quatre columnes de conxa al mig amb algunes floretetes de bronze amb sos calaixos guarnits de conxa amb pany i clau usades”.  

El renom i l’alta qualitat de les arquilles napolitanes ha deixat a l’ombra els exemplars produïts a Mallorca i els possibles catalans. Només en els últims estudis s’han pogut apuntar aquests orígens. En el cas de Catalunya, s’ha fet a partir de dos escriptoris també amb imatges de sants, que tenen una clara relació amb els mallorquins, encara que la construcció revela diferències. 

Aquesta parella d’arquilles es recolza sobre suports, amb petges salomònics, i disposa d’un faldó tallat en alt relleu amb l’àliga bicèfala coronada entre fullatge. Són de factura mallorquina i formen part d’un grup que es repeteix amb poques variacions, tant per a escriptoris locals com ara importats. La cosa és que si les arquilles formen part del mercat de productes de luxe, els peus no sempre rebien aquest tractament, i la qualitat del treball sol ser inferior. 

Les arquilles motiu d’aquesta Peça del mes procedeixen de Can Falç de Mar de Sitges i formaven part del mobiliari principal de la sala. Es coneix que l’any 1669 Joan Josep d’Àustria va regalar dos mobles al capità Joan Falç amb els emblemes imperials per la seva hospitalitat, que històricament s’han identificat amb aquests interessants exemplars.

Autor de la fitxa: Mònica Piera

Bibliografia

-E. GONZÁLEZ, La col·lecció Daniel Cota de joies mallorquines, a Tres segles d’arts sumptuàries a Mallorca (s. XVII –XIX), Monestir de la Puríssima Concepció, 2010, p. 83-104.

-Dos arquillas grans fetas en Nàpols ab sos païssos pintats y ab sos peus de follage ab unas águilas, las quals estan molt atropelladas per lo estrago de la bomba que hi faltan alguns païssos y altres cosillas, a l’inventari de Bonaventura de Tristany-Bofill al carrer Regomir de Barcelona el 1714. A M. PIERA i A. MESTRES, El moble a Catalunya, Angle, Manresa, 1999, p. 89.

-X. LENCINA, La vida millorada: evolució de les característiques formals del mobiliari en els interiors domèstics barcelonins de 1600 a 1700, a Estudi del Moble, núm. 17, maig 2013,  p. 18-22.

-M. PIERA, Arquilles barcelonines de finals del segle XVII, a Estudi del Moble, núm. 1, juny 2005, p. 12-15.

-M. PIERA i M.P. AGUILÓ, Escriptori (arquilla), a Materials singulars aplicats al moble, AEM i MADB, Barcelona, 2013. 

-J. MARQUÉS, El mueble en Mallorca, José J. de Olañeta, 2012, p. 166-171.