Gener 2014| Paisatge de Granada

- Obra: Paisatge de Granada - Autor: Arcadi Mas i Fondevila (Barcelona, 1852 – Sitges, 1934) - Tècnica: Pintura a l’oli sobre taula - Mides: 28,4 x 18,9 cm - Col·lecció: Col·lecció Santiago Rusiñol. Museu Cau Ferrat, Sitges (núm. inv. 30.830)  
Els Museus de Sitges conserven diferents obres d’Arcadi Mas i Fondevila, pintor vinculat a la vila durant molts anys de la seva vida. Nascut a l’antiga vila de Gràcia, al Pla de Barcelona, era fill d’una família menestral. El seu pare, sastre d’ofici, sabé valorar les capacitats artístiques del seu fill i facilità la seva entrada a l’Escola de la Llotja. De la mà de reconeguts pintors com Antoni Caba o Claudi Lorenzale, el jove Arcadi es formà en un entorn artístic que basculava entre l’Academicisme més rígid, el Realisme de Caba o Simó Gómez i el paisatgisme més amable de l’Escola d’Olot.  
L’any 1875 guanyà la primera Beca Fortuny de l’Ajuntament de Barcelona, iniciant la seva aventura italiana, que es perllongà de manera intermitent fins 1886. En aquest període la seva obra estigué influenciada per la tècnica i la mirada de Fortuny, una pintura de traç nerviós i segur, on el color i la llum n’eren clars protagonistes. Les obres realitzades a Roma, Nàpols, Capri o Venècia entre d’altres ciutats, reberen una ràpida acceptació tant a Itàlia com a Espanya, convertint-se en un pintor sol·licitat en certàmens o en l’àmbit de la il·lustració.  
El pintor Joan Roig i Soler, establert a Sitges des de 1878, l’invità a visitar la vila l’any 1881. La fascinació pel paisatge i la llum sitgetans atraparen a Mas i Fondevila, com ho havien fet anys abans amb Joaquim de Miró. Amb aquests dos pintors, el ja consolidat Mas i Fondevila constituí el nucli dur del que s’anomenaria l’Escola Luminista. Dos anys després de la seva arribada a la vila, es casà amb la sitgetana Eulàlia Carreras i Robert, cosina de la muller de Joan Roig i Soler. Un any després de tornar definitivament d’Itàlia, fou guardonat a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, per La processó de Corpus a Sitges (1887, Museu Maricel). Aquesta important menció va resultar un veritable punt d’inflexió en la seva carrera i el consolidà com un dels talents més distingits del panorama artístic hispànic. Com a professor a l’escola on s’havia format, pogué influir en els seus alumnes, entre els que podem destacar el jove Pablo Ruíz Picasso; aquesta influència es pot constatar clarament en obres tan significatives del pintor malagueny com L’escolanet (1896, Museu de Montserrat) i La primera comunió (1896, Museu Picasso Barcelona). Al llarg de la dècada dels noranta, la pintura de Mas quedà clarament imbuïda de l’esperit amable i colorista del Luminisme sitgetà. En aquests anys destacà per la realització de paisatges i escenes costumistes, que més endavant, ja ben entrat el nou segle, es construïren amb una nova paleta de colors, sobretot en les pintures de diferents interiors d’esglésies.  
No cal oblidar que Mas i Fondevila tingué un important paper en l’establiment de Rusiñol a Sitges. Mas, només nou anys més gran que Rusiñol, pertanyia a la generació artística anterior, a la d’aquells pintors catalans de formació italianitzant, mentre que Rusiñol era el qui portava els nous vents i influències de París. Malgrat tot, en aquella primera estada de Rusiñol a Sitges, l’octubre de 1891, s’inicià una forta amistat entre tots dos que perduraria per sempre. Cal recordar que la primera casa que comprà Rusiñol a Sitges, i que més tard esdevindria el Cau Ferrat, fou adquirida justament per indicació de Mas i Fondevila.  
El 1892 formà part de la comissió organitzadora de l’Exposició de Belles Arts de Sitges, la Primera Festa Modernista, on participà amb cinc obres. Raimon Casellas, mentor i confident de Rusiñol durant aquells anys, des de La Vanguardia (27 d’agost de 1892, p. 4-5) va validar amb el seu comentari la importància de l’Escola Luminista de Sitges en el context de la renovació estètica del moment: «A Sitjes, pues, a purgarse de sienas, betunes y ranciedades y a investigar y a pintarla luz en el más suntuoso, más espléndido y más amplio de los talleres: el taller sin límites de la Madre-Naturaleza!».  
L’octubre de 1895 Rusiñol organitzà una mena d’expedició artística a Granada, que finalitzà el febrer de l’any següent. En aquest viatge Rusiñol estava acompanyat per Mas i Fondevila, Macari Oller i Miquel Utrillo. Durant aquells mesos, Rusiñol enviava a La Vanguardia les seves impressions artístiques sota el títol «Cartas de Andalucía», il·lustrades per tots ells; posteriorment, foren aplegades en el llibre Impresiones de Arte (1897).  
Correspon al mateix viatge l’oli que ens ocupa i que conserva el ressò de la influència lluminosa i detallista del Fortuny granadí, Paisatge de Granada, segurament un carrer de l’Albaicín (Museu Cau Ferrat, núm. inv. 30.830), que Mas dedica a Rusiñol com a «recort de la inolvidable escursió a Granada». Amb un traç ràpid i taques de color, el pintor plasmà de manera magistral l’espai i la llum del racó granadí. El format de l’obra és característic de les tauletes d’apunt que servien per prendre notes d’una possible composició a desenvolupar posteriorment en una tela, o com a un senzill exercici d’agilitat. Sigui com sigui, aquesta tauleta presenta tota la saviesa pictòrica de Mas, i així es constata en l’execució del celatge, la creació dels efectes lumínics i d’ombra acolorida, com es pot veure també en el blau que projecta l’emparrat sobre la façana blanca.  

Ignasi Domènech