‘Centenari Maricel (1918-2018)’

16 novembre 2018 a 24 febrer 2019
Museu de Maricel

L’exposició del Centenari de Maricel, que presenta el Museu de Maricel, mostra el procés de construcció d’una de les obres arquitectòniques més singulars i rellevants del Noucentisme, culminada ara fa cent anys: el conjunt arquitectònic i artístic de Maricel. Esdevingut com una de les icòniques culturals catalanes, Maricel va acollir una extraordinària col·lecció d’art hispànic antic i modern reunida per Charles Deering de la qual se’n mostren ara una trentena de peces. L’exposició –que es podrà veure fins el 24 de febrer– il·lustra el cos central de la commemoració duta a terme organitzada entre 2018 i 2019 per Museus de Sitges i integrada en el capítol de commemoracions oficials de la Generalitat de Catalunya. Centenari Maricel (1918 – 2018) té com a comissaris a Ignasi Domènech –cap de col·leccions de Museus de Sitges– i l’historiador de l’art, especialista en les antigues col·leccions de Maricel, Sebastià Sánchez Sauleda, ambdós autors de diferents estudis sobre Maricel. L’exposició serà inaugurada, avui dijous 15 de novembre, per Quim Torra, president de la Generalitat.

L’exposició Centenari Maricel (1918 – 2018) està produïda per Museus de Sitges, en col·laboracuó amb el Departament de Cultura de la Generalitat, i presenta 113 obres, entre pintures, dibuixos, fotografies, rajoles, plànols i maquetes, que permeten contextualitzar la importància cabdal que va suposar aquesta extraordinària obra impulsada per l’industrial i col·leccionista nord-americà Charles Deering (1852-1927) i dirigida per l’enginyer i crític d’art Miquel Utrillo (1862-1934), així com la destacada col·lecció d’art hispànic que va atresorar aquells anys. La mostra conté una trentena d’obres que havien format part de la col·lecció de Charles Deering, que posteriorment es va traslladar als Estats Units. També presenta dues pintures inèdites de Ramon Casas.

L’exposició aporta una visió detallada del projecte ideat per Utrillo per acomplir els ideals de Deering. La iniciativa d’Utrillo va consistir en transformar l’antic hospital de Sant Joan Baptista, edificat al segle XIV, la casa situada entre l’hospital i el Cau Ferrat (Can Xicarrons) i diverses vivendes a banda i banda del carrer de Fonollar en un magnífic conjunt arquitectònic que havia de complir les funcions de residència (Maricel de Mar) i d’espai per acollir les col·leccions d’art de l’industrial americà, el que seria el Palau de Maricel. Al sector del darrere, amb la façana a la plaça de l’Ajuntament, s’hi van construir edificis annexos i de serveis, com la casa de Miquel Utrillo, i el garatge, tot comunicat internament.

Centenari Maricel (1918 – 2018) ofereix una complet retrat de Charles Deering i exposa els motius que el van dur a construir el conjunt de Maricel, al temps que aporta una visió global de la transcendència de la seva col·lecció, integrada per retaules medievals i obres d’artistes com el Greco, Goya, Zurbarán, Murillo, Meifrèn i els més recents de Casas, Rusiñol o Zuloaga. L’exposició reivindica l’ambiciós projecte de Deering i Utrillo que, anys després dels moments de màxim esplendor del Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, va situar novament Sitges com un referent del món cultural i artístic. Maricel va esdevenir un punt de referència dels circuits culturals del país va atraure personalitats de tota mena, captivats pel resultat de l’obra– i des dels seus inicis, va constituir una de les millors cartes de presentació de l’excel·lència que va escenificar el Noucentisme. La destacada col·lecció d’art hispànic que va aplegar Charles Deering va contribuir a convertir Maricel en un focus d’art de primer nivell i amb ressò internacional.

Les obres de l’exposició
L’exposició presenta una trentena d’obres del que va ser la col·lecció Deering, que tornen a Sitges amb motiu de la mostra i que abracen des de l’Edat Mitjana fins l’Art Modern. La mostra exhibeix obres de Ramon Casas, Antoni Viladomat, Hermen Anglada-Camarasa, Josep Clarà, Gustau Violet, Joaquim Sunyer, Enric Galwey, Jacques Mathey, Antoni de Ferrater, tres retaules medievals i la Mare de Déu de les Avellanes, de Bartomeu Robió, del darrer terç del segle XIV.

Casas és l’artista més representat, amb divuit olis i dibuixos, entre els quals dues pintures inèdites: Mirador de Maricel (sense data documentada) i Retrat femení (1904-05), procedents, totes dues, de col·leccions particulars.

Les obres que integren l’exposició procedeixen de diverses col·leccions públiques i privades, com el Museu Carmen Thyssen de Màlaga, el Museu Nacional d'Art de Catalunya, el Museu del Modernisme de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, l'Institut Ametller d'Art Hispànic, el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, el Museu de València o el Museu de Reus, entre d'altres. La mostra també presenta fotografies inèdites procedents de la Deering Estate (Miami), cedides expressament amb motiu del Centenari de Maricel. A més, també hi ha una rellevant mostra de documents procedents de la Biblioteca Santiago Rusiñol, l’Arxiu Històric de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges. Entre els fons privats hi ha peces cedides per les col·leccions d’Artur Ramon i Lluís Bassat.

Maricel avui
El conjunt de Maricel és un dels espais més significatius de Sitges. Els seus diferents edificis acullen diversos serveis i institucions culturals: el Museu de Maricel (l'edifici conegut també com Maricel de Mar), el Palau de Maricel (Maricel de Terra) i els espais integrats en el conjunt com són les seus de la Biblioteca Santiago Rusiñol, l'Arxiu Històric de Sitges i la Casa Lola Anglada.

Charles Deering: l’impulsor de Maricel
Charles Deering va ser un important empresari, copropietari de la Deering Harvester Company, la companyia més important de fabricació de maquinària agrícola al seu país. Com a col·leccionista d’art, va formar part d’un restringit grup de l’elit econòmica nord-americana que va fer de la recerca d’obres mestres europees la passió de la seva vida, a mig camí entre la filantropia i la construcció d’una imatge que reflectís el seu ascens social. Deering va arribar a Sitges l’any 1909, acompanyat pel seu amic i protegit, el pintor Ramon Casas (1866-1932), per conèixer el Cau Ferrat i el seu creador, Santiago Rusiñol (1861-1931). Fascinat per la bellesa de la vila, va decidir iniciar el projecte que el 1910 va esdevenir Maricel amb la compra del vell hospital de Sant Joan Baptista, institució que havia donat el nom al barri.

La persona a qui Deering va confiar dur a terme les obres de Maricel va ser l’enginyer, pintor, cartellista i crític d’art Miquel Utrillo. Entre tots dos van crear un projecte i una important col·lecció que pretenia explicar la història de l’art hispànic des del segle XIII fins als seus dies.

Miquel Utrillo: l’ideòleg de Maricel
Miquel Utrillo, enginyer, artista i crític d’art, va ser l’artífex de Maricel. Requerit per Charles Deering, es va fer càrrec del projecte des del primer moment. El va dotar d’una unitat d’estil de màxima depuració dels exteriors amb ús d’elements constructius tradicionals (ceràmica, maó, calç...) que defineix un dels vessants del Noucentisme arquitectònic, que va abastar les façanes i la concepció espacial, arribant fins als mínims detalls ornamentals, incorporant-hi diferents elements arquitectònics i artístics de diverses procedències. Fruit de la seva visió, es va configurar el conjunt de Maricel tal com el coneixem avui en dia.

A Utrillo se li deu que el recinte fos batejat amb el nom d’una obra teatral d’Àngel Guimerà i la insígnia que identifica el projecte. Basant-se en un disseny previ que havia fet per al llibre Oracions (1897),de Santiago Rusiñol, Utrillo va crear un emblema, format pel sol ixent i el mar, que va transcendir fronteres i que, cent anys després, manté la seva vigència, impacte i modernitat.

Un palau al barri de Sant Joan
Maricel s’erigeix al centre de l’antic barri de Sant Joan. Quan Charles Deering s’hi va establir, estava format per l’edifici del vell l’hospital (segle XIV) i per modestes cases de pescadors i menestrals. Entre els veïns hi havia Santiago Rusiñol, propietari del Cau Ferrat. La casa-taller de l’artista, dissenyada per l’arquitecte Francesc Rogent l’any 1894, havia dotat d’ànima artística i d’un gran prestigi al barri i havia esdevingut un dels focus més destacats del Modernisme a Catalunya gràcies a les Festes Modernistes i el pas continuat d’artistes tant del país com arribats de fora.

Amb l’arribada de Deering i la construcció de Maricel, el barri de Sant Joan es va transformar per complet i va canviar la seva fesomia per la d’un enclau monumental únic i estèticament irrepetible. A partir d’aquell moment, el casc antic de la vila es va convertir en un dels paratges més carismàtics de Catalunya.

Els protagonistes (1904-1909)
Des que, per indicació del pintor Anders Zorn, Deering va adquirir el Retrat d’Erik Satie (1891), de Ramon Casas, a la World’s Columbian Exhibition de Chicago del 1893, va quedar fascinat per la seva obra, que va anar seguint a través de les exposicions a París i a Madrid.

L’any 1904 Deering va viatjar a Barcelona per conèixer en persona al pintor. En el taller de l’artista, Utrillo va oficiar d’intèrpret i el col·leccionista li va adquirir diverses obres, entre les quals, A l’estiu tota cuca viu, Després del bany i Pati del Vinyet, i el va convidar a visitar els Estats Units.

El 1908 Casas va acceptar la invitació i va passar una llarga temporada recorrent els Estats Units en companyia de Deering. Durant la seva estada, va pintar un important nombre de retrats dels seus familiars i amics, abans de retornar a Barcelona l’abril de 1909. El setembre d’aquell mateix any Casas va portar Deering a Sitges per visitar el Cau Ferrat, que va voler adquirir. Davant la negativa de Rusiñol, va sorgir l’oportunitat de comprar l’antic hospital de Sant Joan Baptista. Miquel Utrillo va iniciar les gestions i, a partir d’aquell moment, el nord-americà li va confiar la conversió de l’edifici en la seva residència, així com la progressiva construcció del complex de Maricel.

La construcció de la col·lecció d’art
Per la seva àmplia cultura, les amistats amb artistes d’arreu i els seus coneixements del mercat de l’art i les antiguitats, Utrillo era la persona que Charles Deering necessitava per ampliar les seves col·leccions i presentar-les a Sitges. El nord-americà perseguia l’objectiu de fer conèixer l’art hispànic al llarg dels segles. Per aconseguir-ho, va reunir conjunts complets de totes les arts, als que s’hi van afegir una mostra de pintura francesa i una selecta representació d’art oriental.

Maricel va acollir un important grup de retaules medievals procedents de Catalunya, Castella, Navarra i Aragó, d’entre els que destacava la taula de Sant Jordi i el drac de Bernat Martorell (s. XV). També hi eren presents noms com Andrea Sabatini, El Greco, Francisco de Zurbarán, Bartolomé Esteban Murillo, Antonio Palomino, Antoni Viladomat, Francisco de Goya o Vicente López, entre d’altres.

Un dels punts forts de la col·lecció era l’art dels segles XIX i XX. De tots els artistes presents, Ramon Casas era el més ben representat, però també s’hi podien veure exposades pintures de Santiago Rusiñol, Julio Romero de Torres, Darío de Regoyos, Ignacio Zuloaga, Hermen Anglada-Camarasa i escultures de Josep Llimona, Josep Clarà, Enric Casanovas o Gustau Violet.

L’exposició presenta algunes d’aquestes obres, i altres que il·lustren la importància de Maricel dins el món cultural català.

Les estances de Maricel
A la residència de Charles Deering hi havia dos tipus d’estances: les destinades exclusivament a mostrar les obres d’art, i les reservades a l’habitatge quan ell i la seva família venien a Sitges, o per acollir als hostes que sovint la visitaven. La passió col·leccionista i el sentit artístic d’Utrillo van comportar que totes elles estiguessin decorades amb les més exquisides obres d’art.

D’entre el primer grup destacava la Sala de Pintura Moderna, situada en aquesta galeria que condueix a l’actual Sala Sert. Hi penjaven les obres dels contemporanis, entre les que figuraven pintures d’Hermen Anglada-Camarasa, Joaquim Mir, Eliseu Meifrèn o Julio Romero de Torres, entre d’altres.

Les estances privades contenien obres d’art i mobiliari antic de procedència hispànica o portuguesa, als que els Deering retornaren la seva funció domèstica, perduda feia temps en haver esdevingut objectes de col·leccionisme.

Les pintures de Josep Maria Sert
Josep Maria Sert (1874-1945) va ser un dels artistes més destacats de la seva generació i el més famós pintor decoratiu de la seva època. La seva rellevància i l’amistat que mantenia amb Utrillo van propiciar que, a principis de l’any 1915, se li encarregués la decoració mural de l’entrada principal de la residència de Charles Deering, situada a la torre de Sant Miquel.

Sert va complir l’encàrrec amb celeritat i, a finals d’agost de 1916, el conjunt ja estava instal·lat en aquesta sala. Format per sis plafons, mostra el relat de la Gran Guerra a través de diferents episodis i evocacions.

Quan el setembre de 1921, Charles Deering va aixecar les col·leccions d’art, es va emportar també les teles de Sert i les va regalar a la seva filla Barbara. El 1925, Sert va demanar al nord-americà que els hi cedís per mostrar-les a l’Exposició d’Arts Decoratives de París. Després d’un llarg periple, les teles van ser adquirides pel Dr. Jesús Pérez-Rosales, gràcies al qual van retornar al seu emplaçament original, l’any 1970.  

El Centenari de Maricel
La celebració del Centenari de Maricel està inclosa en el programa de commemoracions oficials de la Generalitat de Catalunya, que va nomenat la directora de Museus, Vinyet Panyella, com a comissària. Durant tot l’any 2018 i part del 2019, Museus de Sitges –amb la participació de l’Ajuntament de Sitges, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya– ha programat diferents activitats adreçades a públics i segments de la població plurals.

Els actes van començar el mes de gener i s’han articulat en itineraris guiats, tallers infantils, conferències i la Peça del Mes –que ha estat dedicada a diversos espais i estructures del conjunt de Maricel–.

Durant els propers mesos estan previstes noves activitats:
Llibre de Maricel: cent anys d’art i cultura a Sitges. Dirigit per Vinyet Panyella; coordinat per Fernando Millan i Gemma Peres, i amb textos de Roland Sierra, Jennifer Tisthammer, Sebastià Sánchez Sauleda i Ignasi Domènech.
Itinerari Maricel integral. Recorregut per tot el conjunt de Maricel, dins i fora dels edificis, dedicat a destacar els seus aspectes urbanístics, històrics i artístics.
Deering Utrillo Maricel Digital. Té com a objectiu fer accessible a través d’un portal específic la documentació digitalitzada de domini públic referent a Maricel procedent de diversos arxius i col·leccions de Catalunya, Espanya i els Estats Units, des de 1909 fins l’actualitat.
Tallers familiars amb els escolars de Sitges. La canalla representa i recrea espais i elements de Maricel utilitzant diverses tècniques artístiques. Cada primer dissabte de mes.
Cabaret d’ombres (Utrillo, la vida bohèmia). Espectacle de cabaret musical i de teatre d’ombres, de la mà de la Bufa Seca (8 i 10 de febrer de 2019).

Fes la visita guiada a l’exposició ‘Centenari Maricel (1918-2018)’

Fes la visita guiada ‘Un passeig pel Maricel de Charles Deering’